divendres, 26 d’abril del 2013

contes d'abril

Avui t'he vist pel carrer, anaves sol, he imaginat com era la teva dona, i m'he vist a mi, ara ja he fet tard.

@@@@@@



He mort al teu oblid,
no ploris
soc viva al teu record.

@@@@@@



Entro al llit, callo, escolto... Sento respirar l anit, la son s'acosta, ja és aquí!! Llàstima que tu sempre fas tard.


@@@@@@

La pluja pica a la finestra, el vent l'ajuda, em quedo quieta, espero passi la tempesta, la de dins, la que em turmenta.

@@@@@@


La tristesa trucà a la porta i ella la deixà entrar; més valia estar acompanyada i explicar-se les penes que callar.


@@@@@@


No entenia perquè el túnel en el que s'havia convertit la seva vida no hi havia indicades les sortides, tampoc la d'emergència.


@@@@@@


Mediava per l'amor duna mare i una filla, i el cor se li va partir en mil bocins; ara els tocava a elles repartir-se'ls.


@@@@@@


La cobdícia no va poder amb la generositat i la desnonà de la terra; un món millor aflorava.


@@@@@@


Tants homes dolços i ella no va saber trobar-lo en el seu moment; havia arribat a pensar que estaven en extinció. S'equivocava.


@@@@@@


Només veure els ulls verds tan bonics, de mirada tendre, s'adonà que el risc havia valgut la pena.


@@@@@@

Cada nit somiava batalles i turments; una nit es despertà excitada, la passió l'havia visitat; però ella no recordava el somni.


@@@@@@


Ell perdé el somriure quan ella marxà, però a la vida sempre et brinca el relleu per poder tornar a somiar.


@@@@@@


La penetrà fort, com cada primavera, ell, el sol calent, que despertava amb força com cada anys.


@@@@@@

Feia dissabte i el sol la cridava; la voluntat no la deixava marxar, el desig era immens, temptada es va treure el davantal.


@@@@@@